QUÈ ÉS LA FISSURA?
La fissura labiopalatina comunament anomenada “llavi leporí” és una malformació adquirida des del naixement que afecta el terç mitjà facial.
És l’alteració més freqüent en l’ésser humà afectant 2,9 de cada 10.000 nounats.
El seu origen actualment es considera desconegut tot i que s’accepta que el principal factor és genètic.
Es tracta d’una falta de fusió dels processos embriològics del nadó afectant llavi, paladar i sòl de les fosses nasals.
La fissura es pot presentar de manera aïllada o junt amb diversos símptomes, tot formant part d’una síndrome.
Aquesta alteració embriològica implica tant repercussions funcionals com estètiques importants que requereixen tractament per part de diversos professionals.
QUINS TIPUS DIFERENTS DE FISSURA ENS PODEM TROBAR?
Hi ha multitud de classificacions de la fissura.
Aquesta es pot manifestar de diferents formes: afectant únicament al llavi (de manera unilateral o bilateral) o fent-ho conjuntament al complex llavi – paladar dur – paladar tou (també unilateral o bilateralment), sent aquesta última la forma de malformació més severa.
Pot estar afectat només el paladar tou, que està situat prop de la gola, o incloure també el paladar dur, afectant a més el maxil·lar.
POSSIBLES COMPLICACIONS ASSOCIADES
La fissura labiopalatina pot provocar algun dels següents inconvenients:
- Dificultats en l’alimentació: el nounat pot tenir problemes en la succió d’aliment.
- Pèrdua d’audició: a causa de possibles infeccions d’oïda provocades per una disfunció del conducte que connecta l’orella mitjana i la gola.
- Retards de la parla i en el llenguatge: causats per l’afecció del llavi i la gola.
- Problemes dentals: potencials incidències en el normal desenvolupament de la dentadura.
COM ES TRACTA LA FISSURA?
El tractament de la fissura és complex ja que segons el grau d’afectació requerirà la col·laboració de diversos professionals de la branca mèdica a part del ortodoncista com ara l’otorinolaringòleg, el cirurgià maxil·lofacial o el logopeda.
Quan es detecta una fissura labiopalatina en un nounat hem de valorar el grau d’afectació i, si cal, es col·loquen aparells amovibles per facilitar l’alimentació i el desenvolupament del paladar del nadó.
Posteriorment, si la fissura afecta el paladar es procedeix al tancament primari mitjançant cirurgia.
En moltes ocasions el cirurgià maxil·lofacial suplirà el defecte ossi amb l’ajuda d’un empelt per facilitar el desenvolupament del maxil·lar i l’erupció dental.
El pacient fissurat ha de ser controlat per l’ortodoncista per avaluar el desenvolupament del maxil·lar al llarg del creixement i col•locarà aparatologia si cal.
CONCLUSIÓ
La fissura labiopalatina és una alteració embriològica d’origen desconegut que té diferents graus d’afectació i ha de ser controlada per l’ortodoncista conjuntament amb un equip mèdic des de l’inici fins al final del creixement del nostre pacient.
Dra. Natalia Prieto Peronnet
ODONTÒLOGA
Núm. Col·legiat: 04/00-2096
Clínica López Giménez